Santa Maria de Cornet és una església romànica del segle XI-XII que va ser reformada el segle XVII.

​Santa Maria de Cornet, amb la Caseta en la part inferior i la Rectoria a la seva dreta.

La primera notícia documental és el 1025 i el 1033, quan ja consta com a parròquia. Originàriament depenia del castell de Balsareny i més endavant passà al Cornet.

Restes del Castell de Cornet

Església rural d’una nau capçalada per un absis gairebé semicircular. La  nau és de planta trapezial, coberta amb volta de canó seguit, i l’absis es cobreix amb volta de quart d’esfera.

Cal destacar la finestra situada en la part central de l’absis. És de mig punt i abocinada amb arquivolta decorada amb entrellaçats de vímet.

Per la part interior es repeteix aquest esquema decoratiu, si bé els capitells presenten una decoració diferent. En un d’ells es van esculpir motius vegetals entre els quals trobem caps de llop. En l’altre, hi ha un home vestit amb túnica que separa les branques d’un arbust.

Al costat de la finestra de l’absis, la portada d’accés és un dels elements més importants de l’església. Està situada en un cos que sobresurt lleugerament i decorat en la seva part superior per una cornisa escacada.

Arran del presbiteri s’obren sengles caplelles disposades de manera de creuer, fetes al segle XV; sobre la migdia es va aixecar el campanar de planta quaadrada, al segle XVII, al mateix temps que s’obrien dues capelles més cap a ponent i s’adossava una sagristia a l’esquerra de l’absis.

Durant la guerra del 1936 – 1939 van ser destruïts els retaules barrocs del segle XVII que decoraven les capelles del Roser, de Sant Joan i de Sant Isidre.

També va ser destruït el de l’altar major, 1733. El febrer de 1967, el Servei de Monuments va fer la primera visita a l’església; aleshores es va assesorar al rector, mossèn Josep Saborit, perquè amb un grup d’aficionats comencessin a fer-hi obres d’agençament. El principal objectiu era retornar l’aparença romànica a l’església.