Castell termenat. Documentat el 1033. L’antic terme de Cornet fou independent de Sallent fins a l’any 1840. El castell de Cornet estigué, d’inici, sota la tutela o el domini dels senyors de Balsareny. Guillem de Balsareny (2ªmeitat s.XI) l’infeudà el 1063 als germans Bernat Riculf i Miró Riculf. L’aludit Guillem de Balsareny era bisbe de Vic i cal dir que els bisbes de Vic sempre gaudiren d’un cert domini sobre el castell de Cornet i obtingueren que els successius amos els retessin homenatge pel mateix. El 1238 actuava amb relació al castell, o castellet, Gueraula de «Castelet de Cornet». Al segle següent, hi apreciem, com a senyor, Ferrer de Castellet. Violant de Castellet i de Pinós casà (entre 1370/83) amb Gilabert de Vilanova i de Pineda, introduint-se així el cognom Vilanova a la propietat. Dionísia de Vilanova casà, el 1546, amb Martí-Joan de Foixà. El 1663 Ignasi de Foixà vengué el castell a Onofre de Montfar.

Proper als masos de la Font i Vila-seca està construït sobre un petit puig, prominent una trentena de metres sobre el llit del Riu de Cornet, de tipus torrencial, que mena cap a la vila de Sallent (Bages). El castell, fet una ruïna, està protegit com a bé cultural d’interès nacional. De l’antic castell termenat romanem abundants ruïnes, mig ocultes per la vegetació. Per l’escassa importància, com a centre d’un terme reduït, hom l’anomenava el Castellet de Cornet. Es conserven restes de llenços de paret pertanyents a les muralles i alguns murs corresponents a les estances interiors. L’aparell de les muralles és fet amb predomini de blocs escantonats ajaçats i mides mitjanes, units amb morter de calç i sorra. En alguns punts es conserven alçades properes als 3 m. i alguna espitllera.